Drama en el port

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir per culpa d'una tuberculosi a Barcelona el 7 d'agost de 1924. Va ser el màxim representant del futurisme en literatura.

El poema "Drama en el port" pertany al llibre "Poemes en ondes hertzianes de l'any 1919.

El poema tracta del port, descriu tot el que ell veu en el port. Són una sèrie de descripció d'escenes i sensacions que es veu en la zona portuària amb imatges superposades.

En el poema s'explica com un home, veu des de el port com un vaixell arriba a ell, les llums que es reflexen, la manera en la qual els emigrants intenten arribar-hi, la manera de la qual es comporta el mar, mentre ell que està allà li agradaria estar a l’horitzó.

El poema esta dividit en diverses imatges superposades. Comença amb la imatge de l’oceà, després una sèrie de llums que ell observa, segueix amb com el transatlàntic arriba al port, una altra és com els emigrants intenten arribar al port, també observa la boia que esta al mar, una altra és la del tro i per últim quan ell es veu a l’horitzó.

Es un poema futurista, un cal·ligrama on fa servir les següents tècniques avantguardistes: elements relacionats amb el motor, l’aparició de l’electricitat, l’eliminació dels signes de puntuació, el trencament dels versos i la diferent disposició de les paraules. Amb aquest cal·ligrama ens vol fer veure que el paper on està escrit el poema és el mar i les paraules els diferents objectes que es troben al mar.

Fa servir diverses figures retòriques. La personificació en: “la boia inquieta”, “les ones canten”.. Però és impossible que la boia estigui inquieta amb e moviment del mar i que les ones cantin. També hi ha algunes paradoxes com “Arc voltaic”, perquè amb la forma en la qual el disposa al poema, és amb la forma d’arc voltaic i quan diem arc voltaic ja sabem que te aquesta forma. Per últim també hi ha algunes metàfores per exemple “sospir de les tenebres”, però les tenebres no poden sospirar.

La idea bàsica d’aquest poema és explicar el que ell veu en el port. Però sorprèn que hi inclogui els emigrants, i en la meva opinió quan els inclou està fen una forta critica a la societat. El poema també te relació amb la vida de Joan Salvat-Papasseit, perquè ell va passar una de les èpoques més difícils de la seu vida treballant en el port i per això fa aquest poema, on es pot veure que ell voldria marxar de port i que la situació que hi havia no li agradava.

El poema t’atrau per la vista, per la forma en la qual està escrit i per les formes en les quals estan disposades algunes paraules. És una mica difícil d’entendre però es pot treballar bé.

Indigneu-vos

Títol: Indigneu-vos ( Indignez-vous )

Autor: Stéphane Hessel

Traducció: María Belvis Martínez García

Editorial: Indigiene Editions

Any de edició: 2010

Format: Rústic

ISBN: 978-2-911939-76-1

Preu: 5 €

El llibre es dirigeix totalment als joves, joves d’avui en dia que no saben que fan en aquest món. Hessel els anima a lluitar per els drets que un dia ell i tots els seus companys morts en guerres van guanyar. Critica al capitalisme i posa exemples de quan ell va viure el nazisme i l’època de Stalin perquè els joves d’avui en dia comencin a lluitar per tots els drets que ell va defensar en la seva època. Per aquest motiu els anima a indignar-se, diu que es de la única manera que sortírem d’aquest capitalisme on els pobres son molt pobres i els rics son molt rics. Finalment acaba el llibre parlant de la situació de Palestina, dels Camps de concentració i intentant explicar que, ara al segle XXI tot lo aconseguit sesta perdent i s’està tornant enrere, per això li diu als joves indigneu-vos.

El llibre comenta criticant els joves, com dient que no estan fent el que han de fer, perquè tot lo aconseguit ho estan perdent. Però alhora els anima dient-li que els únics que poden canviar el capitalisme, cosa la qual Hessel critica fortament demostra que es la culpable de la situació en la qual ens trobem.

Hessel explica als joves que l’única forma de canviar-ho tot es d’indignació, d’indignació contra el capitalisme, contra els països que encara tenen implantades dictadures i que els joves s’han d’indignar per canviar les coses i no fer el que fan la majoria que es mantenir-se en la indiferència, dient que no els importa, encara que avui en dia les raons per indignar-se siguin molt mes difícils de trobar, però encara així Hessel esta molt encertat.

També parla sobre Palestina, sobre els Camps de concentració que hi han la violència que hi ha implantada i demostra amb exemples del nazisme que ell va viure que no es pot recolzar als terroristes, defensa tot el poble de Palestina i ens demostra com tot esta tornant a canviar, demostrant-nos que en ple segle XXI hi ha una gran dictadura implantada i que encara es bombardegen ciutats com Gaza, encara que no serveixi per res. Hessel indica que el camí a seguir es la no violència, dient que la violència no ens porta enlloc i que no es la manera d’actuar.

Per últim parla sobre l’endarreriment que em fet al segle XXI amb la gran crisi per culpa del capitalisme, la presidència de George Bush, la cimera de Copenhaguen… I finalment es pregunta com Obama encara no ha proposat ni a actuat per fer alguna cosa i acaba ressaltant que aquesta es la gran crida per indignar-se, cosa en la qual estic molt a favor amb ell.

Poesia visual o objecte

Aquest es un poema objecte de Roberto Juarroz. Le escollit, perquè quan le vist m'ha cridat l'atenció i ràpidament li he tret un significat. El significat que li he tret es que la carta simbolitza la barrera d'una persona que es posa en mig del camí i nosaltres som el llapis i els hem de travessar.

Aquest es el poema "Prohibit el pas" de Joan Brossa. Le escollit perquè m'ha semblat interessant i m'ha sorprès la senyal. El significat que li he tret, és que a la vida hi han moltes prohibicions o barreres, però que ens hem d’enfrontar directament a elles, no amagar-nos i així poder seguir endavant.

El silenci

Obro la porta, entro, de sobte tots els alumnes seuen i callen. Camino fins a la meu taula, deixo el maletí al costet de la cadira i sec. Miro els alumnes, estan tots quiets i callats, esperen que parli, però jo no dic res. Els observo, estan nerviosos, jo també ho estic una mica, tinc por de que actuïn d'una manera inesperada..
Tothom guarda silenci, a l'aula hi ha un silenci absolut, ningú diu res, no parlen. Els tres alumnes de la primera fila em miren dissimuladament, estan esperant per veure com actuo, uns altres miren per la finestra, un altre dissimula com si tot fos normal. Però hi ha un alumne a la segona fila, assegut al de la finestra, ell es l'únic que em sorprèn, actua amb tota la naturalitat del món, esta assegut amb l'esquena recta, les mans entrecreuades, no mira ningú. Devant te la pissarra en blanc, la mira fixament, com si estes llegint el que no hi ha apuntat amb la mirada perduda. De cop gira bruscament e cap, dirigeix la mira mirada cap a mi i em repta, això es el que temia, em sento pressionar, en aquest moment no se el que he de fer, el que pretenia era que tots dubtessin, però no, un aumne m'està reptant, es llavors quan decideixo parlar:
- ¿Què us passa?, ¿Per què us incomoda tant el silenci?, ¿Només podem viure amb soroll?
Alhora que sento la meva veu formulant aquestes preguntes, busco la mirada de l'alumne de la segona fila que m'estaba reptant. Ara ja no té la mirada perduda, ni hem mira fixament reptanme, no, ara em mira somrient. Ja sé qui serà el primer alumne a intervenir i sé qui em respondra totes i cada una de les meves preguntes.

Sóc lletja?

No se si soc lletja. Hi ha gent que diu que si, però un altra que diu que no, però en realitat es pensen que no ho se. Se que soc lletja.. La gent no hem mira, passo desapercebuda vagi on vagi, per això se que soc lletja. La gent mai hem mira, si hem miressin seria guapa, però la gent no ho fa. Ni normaleta tirant a lletja diu la gent, però en realitat se que soc lletja, però molta gent hem fa dubtar. La gent no hem mira be, hem mira amb cares rares, però un altra hem parla com si res, però en realitat se que per dins pensen que soc molt lletja i els i faig pena. Diguin-me lletja, ja hi estic acostumada, no seran els primers que m’ho diuen. Mirin-me, parlin de mi a les meves esquenes, facin-me servir per demostrar-se que interessats i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts esteu vostès. Es pensen que no ho se, soc lletja i aquest es el meu gran complexa, però no pensin que soc una paranoica, perquè en el fons, molt en el fons, se que la gent pensa que no soc tan lletja.

Sóc guapo

Sóc guapo. Es pensen que no ho se? No s’equivoquin amb mi. Se que soc guapo. ÑA gent hem mira sempre, es pensen que no ho se, però se que hem miren. Ni normalet tirant a lleig, ni gens guapo, però te un no se que, no! Soc guapo i punt. Meravellosament agradable a la vista. M’han mirat be? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva guapura en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat, tothom ho fa encara que dissimulin. Cometin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que parlen de mi, que hem miren, que es inevitable que ho negueu. Es pensen que soc un paranoic? Això es que encara no m’han mirat be.

Les Meves Ex I Tu - Els amics de les arts

Deixa'm pensar.

Com t'ho puc dir? Deixa'm pensar. Deixa'm pensar.

Hem de parlar, fem un cafè que hem de parlar.

T'he d'explicar, un estudi americà ha pogut constatar que l'amor només dura un temps.

I pels amants de l'estadística, diu que tota aquesta mística s'acaba evaporant per sempre.

Les meves exs i tu teniu tant en comú, que he pensat fredament amb ressò diferent... Que he pensat fredament, potser us entendrieu bé. A mi totes em provoqueu el mateix.

No ploris pas. No n'hi ha per tant, no ploris pas. Ho faig per tu, que quedi clar, ho faig per tu, sempre per tu.

Ara estaré molt fotut, venen dies dolents, però bé, ja em recuperaré. Tu busca'n un de comprensiu, jo en buscaré una comprensiva i segur que no ens pot anar tan malament.

Les meves exs i tu tu teniu tant en comú, que he pensat fredament amb ressò diferent... Que he pensat fredament, potser us entendrieu bé. A mi totes em provoqueu el mateix.

Tu vius al planeta piruleta (x4)

Les meves exs i tu... potser us entendrieu bé, super bé.