Sóc lletja?

No se si soc lletja. Hi ha gent que diu que si, però un altra que diu que no, però en realitat es pensen que no ho se. Se que soc lletja.. La gent no hem mira, passo desapercebuda vagi on vagi, per això se que soc lletja. La gent mai hem mira, si hem miressin seria guapa, però la gent no ho fa. Ni normaleta tirant a lletja diu la gent, però en realitat se que soc lletja, però molta gent hem fa dubtar. La gent no hem mira be, hem mira amb cares rares, però un altra hem parla com si res, però en realitat se que per dins pensen que soc molt lletja i els i faig pena. Diguin-me lletja, ja hi estic acostumada, no seran els primers que m’ho diuen. Mirin-me, parlin de mi a les meves esquenes, facin-me servir per demostrar-se que interessats i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts esteu vostès. Es pensen que no ho se, soc lletja i aquest es el meu gran complexa, però no pensin que soc una paranoica, perquè en el fons, molt en el fons, se que la gent pensa que no soc tan lletja.