El camp de la mort

Allà estava, era ella, estava asseguda al banc del parc, amb les seves amigues, jo sortia de casa, marxava cap a la granja on treballava, com ajudant del senyor Carles. Vaig passar-me tota la tarda ajudant al senyor Carles i a les 8 vaig marxar. Tornava cap a casa i quan girava l’ultima cantonada, va ser el moment, em vaig creuar amb ella, mai havia estat tan a prop seu, feia una olor especial, d’aquelles que no s’obliden fàcilment, era baixeta i prima. Tenia el cabell llarg i marro fosc,uns ulls marrons clar com la mel, un nas arromangat i petit i una boca una miqueta gran darrera la qual s’amagava un somriure murri.

Al dia següent vaig xocar amb ella, i li van caure es llibres que portava, mentre l’ajudava a recollir-los em va preguntar si em coneixia, jo li vaig dir que havíem parlat alguna vegada perquè els nostres amics es coneixien, em va demanar perdo i va marxar. A partir d’aquell moment vam començar a parlar, mes tard a quedar com amics, i finalment un dia que estàvem al parc vaig decidir explicar-li lo que sentia per ella. Ella em va dir que sentia lo mateix, però que sortia amb en Robert un amic de la colla i que per culpa d’això lo nostre no podia anar mes enllà.

Vam passar tres dies sense parlar-nos, però finalment vaig decidir que això no podia terminar d’aquesta manera. Vaig quedar a les 6 amb en Robert, li vaig explicar tot, ell es va enfadar molt fins al punt que em va arribar a dir, que abans de que estigues amb mi la mataria. Jo sabia que en Robert era una mala persona, i li vaig explicar tot això a la Maria. Ella va deixar a en Robert però vam decidir que deixaríem que passes un temps, perquè en Robert no fes res de lo que havia dit.

Va passar un mes i vam decidir de sortir. Un dia en Robert ens va veure junts al parc, va venir corrents cap a nosaltres , nosaltres pensàvem que ja se li havia oblidat, però no. Hem va agafar pel coll y em volia tirar pel pont que hi havia darrera del parc en aquell moment que estava apunt de caure, ell va relliscar i vaig poder tirar-lo, no volia fer-ho però era ell o jo. Desprès d’això vaig decidir tornar a la ciutat per poder-me oblidar de tot el que havia passat y no vaig tornar a veure a la Maria.

Els nous llenguatges

Hla Josep! K tl? Jo pr ak mb. Cm ja sps stem a frnça de vcnces. Ahr vm arrvar a ls 7 dl mti a lhtl, stvm mlt cnsats, x aixo ens vm anr a drmir nmes arrvr. Al sgnt da ns vm aixkr a l 1 i vm anr a dinr a lhtl dl rstaurnt, el mnja era mbo, j vaig dmnr spgtis a la crbnra i els mus pres mcrrons. Pr la trda vam anr a vere ls instlcins de lhtl, era imprsnant, tnia de tot, pcna, jczi, spa, gmnas, suna i h pdiem fr srvir tott!!! Pr la nt vm mrxar a spr a un rstaurnt k sta al cstat de l trre infel. La trre infl es imprsinant, can la vix vure em vig kdr prt, era ggnt i prcisa, ttom la mrva marvllat. Pl k fa al rsturnt era ml bnc i el menj era exkst. Dsprs vm anr a fr un vlt pr sot la trre infl i va a cmnçr a plore ens v kdr vn xps, vm anr crrens fns al cstat de l crretra i vm crdr un txii, pro vm psrnus 10 mnts prlnt mb el cndctr, xk no ens entna. Fnlmn vm pdr mrxr, vn psr 20 mnts i vm arrvr a lhtl i drctmnt vm mrxr a drimr. Avi ens em aixkt a ls 7 em smrzt i em mrxt cap el mseu d Lovre, el msu ess prcos. A la 1 em ant a dnr i dsprs em agft el trn x anr a Lyo.All psrem els ds prxims dies i dsprs anrem ds dies a Mrslla.

Ya trnre a envrte una atr crta dsde lyo. K vg mbe!

Correcio !!

Hola Josep!

Que tal? Jo per aquí molt bé. Com ja saps estem a França de vacances. Ahir vam arribar a les 7 del mati a l’hotel, estàvem molt cansats, per això ens vam anar a dormir nomes arribar. Al següent dia ens vam aixecar a la 1 i vam anar a dinar a l’hotel del restaurant, el menjar era molt bo, jo vaig demanar espaguetis a la carbonarà i els meus pares macarrons. Per la tarda vam anar a veure les instal·lacions de l’hotel, era impressionant, tenia de tot, piscina, jacuzzi, spa, gimnàs, sauna i ho podíem fer servir tot! Per la nit vam marxar a sopar a un restaurant al costat de la torre Eiffel. La torre Eiffel es impressionant, quan la vaig veure hem vaig quedar parat, era gegant i preciosa, tothom la mirava meravellat. Pel que fa al restaurant era molt bonic i el menjar era exquisit. Desprès vam anar a fer un volt per sota de la torre Eiffel i va començar a ploure ens vam quedar chops. Vam anar corregents fins al costat de a carretera i vam cridar un taxi, però vam estar 10 minuts parlant amb el conductor, perquè no ens entenia. Finalment vam poder marxar, van passar 20 minuts i vam arribar a l’hotel i directament vam marxar a dormir. Avui ens hem aixecat a les 7, hem esmorzat i hem marxat cap a el museu d Louvre, el museu es preciós. A la 1 hem anat a dinar i desprès hem agafat el tren per anar a Lyo. Allà passarem els dos pròxims dies i desprès anirem dos dies a Marsella.

Ja tornaré a enviar-te una altre carta des de Lyo.

Que vagi molt be!

Hi ha més joves o més adults?

Cada vegada Internet ocupa un lloc més important a les nostres vides, però no tan sols en la vida dels joves, com tothom pensa, tambe en la dels adults.
D'una banda, la majoria dels joves entre tretze i vint anys, el primer que fan quan arriben a casa és obrir l'ordinador i connectar-se a Internet. L'estudi fet per la fundació Pfizer ha demostrat que el 98% dels joves entre 13 i 20 anys, es connecten cada dia al Messenger, el 69% a Tuenty, el 49,6% a Youtube i el 32,9% a Facebook. Això no te perquè ser perillós, però en el cas de que els pares no els vigilin, a la majoria els hi treu un temps que podrien dedicar a altres coses més importants, com per exemple estudiar.
Per altra banda, els adults també fan un ús obsessiu d'Internet, un altre estudi de Pfizer de biologia ha demostrat que 8 de cada 10 espanyols fan servir Internet per consultar qüestions de salut. No obstant la majoria ho fan després d'haver visitat un metge, però un 29% ho fa sense necessitat de visitar un metge, cosa que demostra que cada vegada la gent fa servir Internet per causes de comoditat, i que cada vegada això augmenta i acabara siguent perillós per a tothom.
Tots aquests estudis exposats anteriorment demostren que els joves fan servir més Internet, però que cada vegada els adults van guanyant posicions, per la qual cosa ens anem adonant que la vida no es una connexió a la xarxa

El noi misteriós de la rambla

Era un noi ros, amb els ulls verds, estava prim i era més aviat baixe't. Tenia cap als 30 anys i estava assegut sol, en un banc de la rambla de Barcelona, cap a les 10 de la nit.

Estava sol, no hi havia ningú al seu voltant, semblava cm si ningú l'estigues mirant,cosa que no entenc, perquè portava una vestimenta bastant estranya. Portava un vestit negre, amb una camisa blanca per sota, sabates negres de punta i un gorro de copa. Portava ulleres de sol ven obscures, poder no volia que la gent el mires, i no se com s'ho feia però ho estava aconseguint.

Estava fumant amb pipa, una pipa molt estranya i que relluïa amb la llum de les faroles. A la mà dreta portava un trofeu de plata, que agafava tan fort, que semblava que algú li volia treure, mentre apagava la pipa i feia un glop de la cerves que estava mig buida al banc. Era un noi mol estrany, encara penso on estarà, tinc el pressentiment de que el tornaré a veure.