Allà estava, era ella, estava asseguda al banc del parc, amb les seves amigues, jo sortia de casa, marxava cap a la granja on treballava, com ajudant del senyor Carles. Vaig passar-me tota la tarda ajudant al senyor Carles i a les 8 vaig marxar. Tornava cap a casa i quan girava l’ultima cantonada, va ser el moment, em vaig creuar amb ella, mai havia estat tan a prop seu, feia una olor especial, d’aquelles que no s’obliden fàcilment, era baixeta i prima. Tenia el cabell llarg i marro fosc,uns ulls marrons clar com la mel, un nas arromangat i petit i una boca una miqueta gran darrera la qual s’amagava un somriure murri.
Al dia següent vaig xocar amb ella, i li van caure es llibres que portava, mentre l’ajudava a recollir-los em va preguntar si em coneixia, jo li vaig dir que havíem parlat alguna vegada perquè els nostres amics es coneixien, em va demanar perdo i va marxar. A partir d’aquell moment vam començar a parlar, mes tard a quedar com amics, i finalment un dia que estàvem al parc vaig decidir explicar-li lo que sentia per ella. Ella em va dir que sentia lo mateix, però que sortia amb en Robert un amic de la colla i que per culpa d’això lo nostre no podia anar mes enllà.
Vam passar tres dies sense parlar-nos, però finalment vaig decidir que això no podia terminar d’aquesta manera. Vaig quedar a les 6 amb en Robert, li vaig explicar tot, ell es va enfadar molt fins al punt que em va arribar a dir, que abans de que estigues amb mi la mataria. Jo sabia que en Robert era una mala persona, i li vaig explicar tot això a la Maria. Ella va deixar a en Robert però vam decidir que deixaríem que passes un temps, perquè en Robert no fes res de lo que havia dit.
Va passar un mes i vam decidir de sortir. Un dia en Robert ens va veure junts al parc, va venir corrents cap a nosaltres , nosaltres pensàvem que ja se li havia oblidat, però no. Hem va agafar pel coll y em volia tirar pel pont que hi havia darrera del parc en aquell moment que estava apunt de caure, ell va relliscar i vaig poder tirar-lo, no volia fer-ho però era ell o jo. Desprès d’això vaig decidir tornar a la ciutat per poder-me oblidar de tot el que havia passat y no vaig tornar a veure a la Maria.
